El divendres, 9 de novembre de 2018, es va inaugurar l’exposició Muzio Clementi, the Father of the Pianoforte al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Aquesta exposició, presentada inicialment al Palau de la Música Catalana dins del marc del Concurs Internacional de Música Maria Canals, surt per primera vegada com a exposició itinerant i amb la voluntat d’arribar a diferents espais i públics.
Davant d’una nombrosa concurrència, entre la qual molts alumnes del conservatori, l’adjunta a l’Equip directiu, Cristina Morales, i la presidenta de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, Anna Cuatrecasas, van senyalar la importància de l’esdeveniment i van agrair a cada part l’interès i l’esforç per convertir el projecte en un fet.
Divendres 9 de Novembre Sala Peixera.
Dissabte 24 de Novembre. Sala Vermella.
Accés al Díptic de l’Exposició
RECITAL A CÀRREC DE MARINA RODRÍGUEZ BRIÀ, piano.
El recital “CLEMENTI I AMICS” va tenir lloc el divendres, 5 d’octubre de 2018 a les 19:30 hores a la Sala dels Atlants del Reial Cercle Artístic de Barcelona, organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona amb la col·laboració del Reial Cercle Artístic de Barcelona.
Marina Rodríguez va interpretar el següent programa:
Una recensió més extensa d’aquest recital es troba en aquest enllaç.
Aquest concert de Marina Rodríguez s’emmarca dins el cicle Els nostres convidats, del Reial Cercle Artístic.
RECITAL A CÀRREC DE MICHAEL TSALKA
El diumenge 30 de setembre va tenir lloc al Museu de la Música de Barcelona un recital a càrrec del pianista i intèrpret de teclats històrics Michael Tsalka, organitzat conjuntament pel propi Museu i l’Associació Muzio Clementi de Barcelona. Sota el títol de “Una mirada diferent a les arrels del romaticisme”, Tsalka va fer un recorregut per un repertori poc habitual amb uns instruments especials: el clavecí Christian Zell (Hamburg, 1737) i els pianos de taula Zumpe & Buntebart (Londres, 1776) i Miguel Slocker (Madrid, 1831). El concepte del programa es basava en autors precursors o que prefiguren el romanticisme pianístic, com Scarlatti, Clementi, Ries i Moscheles.
Finalitzat el programa, encara hi havia reservada una sorpresa. Tsalka va convidar al públic a traslladar-se a la sala del museu on hi ha el piano de Frederic Mompou, en el qual va interpretar un bis d’aquest compositor i un altre de Cécile Cheminade. Amb els assistents disposats aleatòriament al voltant del piano i en una penombra acollidora, es va crear un especial ambient que tancà el recital amb un immillorable sabor.
Una recensió més extensa d’aquest recital es troba en aquest enllaç.
El concert de Michael Tsalka va obrir la temporada de concerts 2018-2019 de La Música del Museu, Instruments Originals en Bones Mans
El Festival Tiana Antica 2018 es va obrir el 26 de maig amb el concert inaugural “Veus de fusta i cristall”, a càrrec de Marina Rodríguez Brià, amb un square piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1843, i Montserrat Gascón, amb una flauta de vidre de Claude Laurent de 1823.
El programa incloïa obres de Clementi, Mendelssohn, Beethoven, Drouet, Meyerbeer i Dussek, totes elles relacionades d’alguna manera als instruments històrics que es van presentar.
L’Associació va visitar La Masia d’en Cabanyes a Vilanova i La Geltrú, una casa-museu, on va viure el poeta romàntic Manuel de Cabanyes. Actualment acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme que duu el seu nom. Entre el llegat familiar, amb estances originals del segle XIX, objectes i decoració d’època es pot admirar el piano Clementi & Co. que es troba a la sala de la cúpula, objecte de la visita de l’AMCB.
Podeu llegir més sobre aquesta visita seguint aquest enllaç.
Muzio Clementi, The Father of the Pianoforte
Palau de la Música Catalana
Barcelona, del 9 al 23 de Març de 2018
L’Associació Muzio Clementi de Barcelona, en col·laboració amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, va presentar l’exposició “Muzio Clementi, The Father of the Pianoforte” al Foyer del Palau de la Música de Catala
Un breu però intens recorregut per la trajectòria del polifacètic i fascinant Muzio Clementi (1752-1832) a través de les seves facetes de músic i emprenedor.
Enterrat a l’Abadia de Westminter amb la inscripció: “Muzio Clementi, called The Father of the Pianoforte”. L’exposició no podia deixar d’incloure un repàs per la història del piano completada amb l’exposició d’un fortepiano històric Collard & Collard. Late Clementi, Collard & Collard.
Exposició organitzada per:
Amb la col·laboració de: Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana
Comissària: Marina Rodríguez Brià
Disseny de continguts: Joan Josep Gutiérrez i Marina Rodríguez Brià
Retrat de Muzio Clementi: Collage i oli sobre tela, 146×114. Autora: Carme Magem, 2018
Fortepiano de taula: Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard. Londres 1843. Col·lecció particular.
Traducció a l’anglès: Catherine Hart
CRÒNICA DE JOAN JOSEP GUTIÉRREZ YZQUIERDO
El divendres 9 de març es va inaugurar al Palau de la Música Catalana l’exposició Muzio Clementi, the Father of the Pianoforte. És una iniciativa de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, qui l’ha organitzat juntament amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona.
A l’acte d’inauguració van intervenir Mariona Carulla, presidenta del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, Anna Cuatrecasas i Joan Josep Gutiérrez, presidenta i vicepresident respectivament de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i Marina Rodríguez Brià, comissària de l’exposició.
La Sra. Carulla va donar la benvinguda a l’exposició, va recordar la importància de Clementi en l’educació dels pianistes i va remarcar l’interès que té en relació a les finalitats d’un concurs de piano d’aquesta importància.
Anna Cuatrecasas va fer els agraïments de rigor, entre els quals a Jordi Vivancos, director del concurs, i va mostrar la seva satisfacció per poder presentar una exposició en un espai tan emblemàtic com és el Palau de la Música.
Joan Josep Gutiérrez va explicar el sentit del títol de l’exposició situant la figura de Clementi en el context històric i esmentant el fet que va ser el primer pianista professional que va dedicar la seva vida al piano en tots els seus aspectes com a compositor, virtuós i constructor d’instruments. Va remarcar que Clementi va ser una celebritat, respectat com a músic i considerat, ja en vida, el pare de la música per a piano. El seu llegat es va transmetre a les generacions posteriors a través dels seus deixebles i de la seva obra didàctica. Una herència de la qual encara en som deutors.
Per la seva part, Marina Rodríguez va presentar el contingut i el sentit de l’exposició: Tres panells sintetitzen la vida i obra de Clementi en les seves facetes d’home, músic i emprenedor. Un quart panell fa una ullada a la invenció del piano i la seva difusió durant el segle XVIII.
Hi ha dues vitrines, una dedicada al piano, on es mostren algunes peces i s’expliquen les seves parts. Al costat de la vitrina hi ha una maqueta d’una tecla de piano de cua modern que es pot tocar per veure la sofisticada acció del mecanisme. El públic també pot manipular uns caps de martell.
La segona vitrina mostra alguns exemples de la recuperació de Clementi amb la mostra d’alguns discos i, sobretot, d’algunes de les recents publicacions que l’editorial Ut Orpheus està editant. Es tracta de l’obra completa i d’estudis diversos sobre el compositor.
S’ha volgut establir un lligam amb l’actualitat a través d’un encàrrec a la pintora Carme Magem perquè unes mans d’avui il·lustrin el retrat de Clementi, en un collage que juga amb papers i documents que van il·luminar la seva vida intensa.
L’altra peça important és el piano Collard & Collard, late Clementi Collard & Collard de 1843, recentment restaurat. És un piano de taula de la fàbrica de Clementi que els seus socis i amics, els germans Collard, van continuar després de la seva mort el 1832. A l’etiqueta de la marca es va mantenir durant molts anys el nom de Clementi. El model exposat manté les principals característiques dels que es fabricaven durant la dècada dels anys vint del segle XIX, amb l’afegit d’una placa de ferro que sosté les cordes.
Després d’aquestes presentacions, es va convidar als assistents a aproximar-se al piano per escoltar dos moviments de diferents sonates de Clementi que va interpretar la mateixa Marina Rodríguez.
Finalment, es va servir una copa de cava i es va poder conversar informalment i visitar tot el material exposat.
PRESENTACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ MUZIO CLEMENTI DE BARCELONA
Institut d’Estudis Catalans i Museu de la Música
Barcelona, 23 de novembre de 2017
El passat 23 de novembre va tenir lloc la Jornada Clementi, organitzada per la SOCIETAT CATALANA de MUSICOLOGIA (SCMus), conjuntament amb l’ASSOCIACIÓ MUZIO CLEMENTI de BARCELONA (AMCB) i amb la col·laboració del MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA. Les sessions es van desenvolupar a la seu de l’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS al matí i al museu al vespre. L’objectiu de la Jornada era presentar oficialment l’Associació i oferir algunes ponències divulgatives sobre la figura del gran músic italià i allò que representa en la història de la música. L’AMCB centra els seus objectius al voltant d’aquesta qüestió.
La Jornada va començar amb les paraules del director de la SCMus, Dr. Jordi Ballester, que va donar la benvinguda a la junta de l’Associació i als ponents i va subratllar l’interès que desperten iniciatives de caràcter associatiu que treballin en la recuperació d’elements i valors culturals. La presidenta, Anna Cuatrecasas, va agrair l’acollida de la institució i va fer un breu repàs a les causes que l’havien involucrat en el projecte de l’Associació. Entre aquestes s’hi troba, per una banda la circumstància de ser propietària des de molts anys enrere d’un piano Clementi & Company i, per altra, haver coincidit amb un grup de persones engrescades, amb interessos afins i amb capacitats complementàries per dur a terme el projecte.
El vice-president, Joan Josep Gutiérrez, va centrar la seva intervenció en els objectius de l’Associació. Va fer un repàs històric dels orígens de l’interès sobre la figura de Clementi per part de la Marina Rodríguez Brià fins arribar al moment en què es va produir la coneixença amb Anna Cuatrecasas, l’any 2014. Des d’aquesta data fins al 2017, un curt període de tres anys, el grup de persones que actualment integren la junta de l’Associació han organitzat moltes activitats sobre Clementi. Entre d’altres, en destaquen tres cursos a la Universitat de Barcelona (Gaudir 2016, Juliols 2016 i Juliols 2017), així com alguns viatges a diferents llocs relacionats amb el compositor i l’assistència a la Conferència Internacional de Lucca (Itàlia), “Muzio Clementi and the British Musical Scene”, on van poder establir contacte amb alguns dels més importants especialistes del món sobre Clementi. A més , també va destacar el fet d’haver creat un cercle de persones interessades per la qüestió. Per aquest motiu, es feia necessària la creació d’una entitat que pogués recollir i donar cobertura a totes aquestes actuacions derivades de la inquietud i l’interès per aquesta temàtica. Així, doncs, va fer lectura dels objectius expressats als estatuts i va anunciar un des propers projectes de l’AMCB, com és l’organització d’una exposició sobre Clementi al foyer del Palau de la Música Catalana el proper mes de març, amb la col·laboració del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona.
Galeria
A continuació va prendre la paraula la secretària de l’Associació, Eva Álvarez, que va presentar la recent dissenyada pàgina web. Va explicar els diferents apartats, com la introducció, l’espai dedicat a la biografia de Clementi, l’agenda d’activitats, la memòria, el contacte i els llocs d’interès o enllaços a pàgines relacionades amb l’actuació de l’Associació.
Un cop acabades les presentacions per part de membres de la junta, va ser el torn de les conferències.
En primer lloc, Marina Rodríguez Brià va fer la seva exposició “L’aportació de Muzio Clementi a la història de la música”, sobre el valor del llegat de Clementi. En la seva xerrada va fer un repàs objectiu, amb exemples de testimonis de l’època o actuals, d’algunes de les activitats que havia realitzat el compositor en la seva vida i que tenen transcendència en la història. Així, va parlar del Clementi pianista, iniciador d’una tècnica pròpiament pensada “des de” i “per al” piano a través del llegat didàctic i de l’obra musical; del Clementi editor, que va publicar un catàleg de 6000 obres coetànies i també antigues; del Clementi promotor, descobridor de talents i impulsor de societats musicals que tindrien relacions amb altres societats i continuïtat en el futur; i del Clementi fabricant de pianos, involucrat en la millora tècnica i sonora dels instruments.
Després d’una pausa, va arribar el torn del pianista i musicòleg italià Luca Chiantore. La seva conferència, titulada “El cas Clementi”, a més de corroborar o aprofundir en alguns dels aspectes tractats anteriorment, es va centrar en el judici que la historiografia ha fet sobre molts dels compositors menys coneguts. En la seva opinió, la història de la música està narrada des d’una visió germànico-cèntrica, vinculada a un creixent nacionalisme que comença als anys 40 del segle XIX, que exclou o minimitza les àrees i els compositors d’altres regions europees. D’aquesta manera s’explica que Clementi, i molts altres, fossin oblidats o reduïts a una memòria anecdòtica. Chiantore va fer una encesa defensa de Clementi i va remarcar també la seva importància com a simfonista que, a la seva època, estava valorat per el públic al mateix nivell que Beethoven, amb qui hi tenia una gran relació.
Per finalitzar la sessió del matí, Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, va fer una conferència sobre “La recuperació del patrimoni musical”, amb una interessant disquisició sobre què vol dir exactament patrimoni. És quelcom només material? Quin és el valor de la transmissió oral i quines dificultats presenta davant de l’escriptura musical? Aquestes qüestions, apuntades també a la conferència anterior, van posar de relleu la importància que té l’estudi des de les institucions públiques i privades i, per tant, l’interès del naixement d’una nova Associació que entre els seus fins té l’estudi i la recuperació de la memòria d’un important compositor.
A la tarda, la Jornada va continuar al Museu de la Música de Barcelona. A la sala dels orgues es presentava la restauració feta per Jaume Barmona d’un piano de taula històric Collard & Collard, late Clementi, propietat de Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez.
Després de la benvinguda del director, Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez va explicar l’origen d’aquest exemplar i va fer una petita explicació de la història del piano, en concret del piano de taula, i de la marca Collard, que va ser continuadora de la marca Clementi. Els germans Collard van col·laborar amb Clementi més de 30 anys i van tenir també una gran relació d’amistat amb el músic. Després de la mort del compositor, l’any 1832, van continuar l’empresa i van mantenir el nom de Clementi a la marca com a record, i també com a atractiu comercial, durant molts anys. El piano restaurat és de 1843 i té el disseny general dels pianos que es fabricaven en vida de Clementi.
Jaume Barmona va fer una breu explicació de la seva restauració i va subratllar el valor de la transmissió de l’ofici de pianer.
Per acabar la Jornada, Marina Rodríguez va oferir un recital comentat amb obres de Clementi per mostrar la sonoritat del piano i, alhora, de la qualitat musical de l’autor de Roma. L’excel·lent interpretació va concloure amb algunes propines musicals de Ferran Sor i del propi Clementi.
Més informació enllaçar a: JORNADA-CLEMENTI
‘Els viatges, la música i l’escena entre els segles XVIII i XIX’,El cursos d’estiu Els Juliols de la Universitat de Barcelona (UB), oberts a tothom, inclouen en la seva oferta d’aquest any 2017 el nou curs Els viatges, la música i l’escena entre els segles XVIII i XIX. Del pensament il·lustrat a l’emotivitat de l’individu. El músic Muzio Clementi com a model del canvi de mentalitat. Serà un curs diferent respecte de l’any passat, molt complet i interessant, i en el qual es tocaran diferents àrees artístiques i socials partint de la presentació del cosmopolita i polifacètic Muzio Clementi (1752-1832). Un músic que personifica el canvi de mentalitat i que servirà de referent per unir les diferents àrees temàtiques del curs. S’hi estudiarà un ampli panorama de l’escena del moment, que inclou grans temàtiques, com ara l’òpera, el teatre i la música instrumental.
El curs va tenir lloc del 10 al 14 de juliol de 2017 amb una durada de 20 h. Va desenvolupar disset temes, amb les intervencions de: Marina Rodríguez Brià, Jorge de Persia, Susana Egea, Roger Alier, Joan Vives, Mireia Freixa, Xosé Aviñoa, Belén Cabanes, Jesús María Galech, Norbert Bilbeny, Joaquim Garrigosa, David Owen, Fix Nicolet, Montserrat Gascon, Bengt Hultman, Oriol Brugarolas i Laura Cuervo.