Recital del pianista Michael Tsalka a l’Auditori Eduard Toldrà del Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb el piano Collard & Collard, late Clementi de 1847 cedit per  l’Associació Muzio Clementi de Barcelona

El concert s’emmarca dins de les classes magistrals que Michael Tsalka està oferint als alumnes del Conservatori del dijous 22 al dissabte 24 de febrer de 2024.

Michael Tsalka és pianista i un intèrpret versàtil especialitzat en els teclats antics, com ara el fortepiano, el clavicordi, el clavecí, pantalon o l’orgue portatiu. Si la interpretació amb criteris històrics és una de les seves matèries, el Dr. Tsalka també és un defensor de la música contemporània i un dels primers a acostar-la a aquests instruments històrics. Per aquest motiu, a més de recuperar música d’autors antics poc coneguts o poc interpretats, també inclou en el seu repertori música d’autors actuals escrita per instruments antics, trencant la línia que sovint separa aquests dos mons. Molts compositors i compositores li han dedicat obres.
Com a intèrpret a dut a terme una gran activitat, amb una mitjana de 110 concerts anuals per Europa, Àsia, Canadà, Israel i Llatinoamèrica. És professor a la Universitat de Hong Kong a Shenzen (Xina), membre de l’Acadèmia Europea d’Arts i Ciències (EASA) a Salzburg (Àustria) i president de la junta del Museu i Acadèmia de Fortepiano (EFM) a Alemanya. També imparteix classes magistrals i és professor visitant al Conservatori de Celaya a Guanajuato (Mèxic).
La tardor de 2018 el Museu de la Música de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, el va convidar a oferir el concert inaugural de la temporada “Música del Museu, Instruments Originals en Bones Mans” en què va interpretar música de Scarlatti, Clementi, Ries, Moscheles i Cheminade amb el clavecí Christan Zell, els pianos de Taula Zumpe & Buntebart i Miguel Slocker i el piano Chassaigne de Frederic Mompou. Podeu llegir una ressenya seguint aquest enllaç.

Programa del recital

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

Capriccio en si bemol major “sopra la lontananza del suo fratello dilettisimo”, BWV 992

1. Arioso: Adagio – ‘Són els afalacs que li fan els seusamics tractant de dissuadir-lo del viatge’
2. (Andante) – ‘És una representació de les moltes desgràcies que el poden esdevenir a l’estranger’
3. Adagiosissimo (or Adagissimo) – ‘És un lament general dels amics’
4. (Andante con moto) – ‘Aquí vénen els amics (perquè veuen que no pot ser d’una altra manera) i s’acomiaden’
5. Allegro poco – (Aria di postiglione)
6. Fuga all’imitazione della cornetta di postiglione

Prof. Joan Josep Gutierrez Yzquierdo (1957)

Preludi i Fuga (compost per a M. Tsalka. Barcelona, 2019)

Johann Baptist Vanhal (1739-1813)

Capriccio núm. 2, en mi bemol major, op. 15

Muzio Clementi (1752-1832)

De Musical Characteristics, op. 19:

• Prelude I (after Haydn)
• Prelude II (after Mozart)
• Prelude I (after Clementi)

 Leonardo Coral (1962)

Constelaciones (dedicada a M. Tsalka. México City, 2012)

 Prof. Violeta Dinescu (1953)

Woodcock’s Back View (compost per a Michael Tsalka. Oldenburg, 2023)

Amb un agraïment especial al musicòleg Dr. Kadja Groenke

Frédéric Chopin (1810-1849)

Nocturn en la bemol major, op. 32, núm. 2

Manuel de Falla (1876-1946)

Danza ritual del fuego

Bis:
Franz Schubert

Hungarian Melody in B minor, D 817

Wolfgang Amadeus Mozart

Gigue in G major, K.574

Breaking moulds: A Seven-octave Clementi & Co Piano from 1812

Joan Josep Gutiérrez (esquerra) i Joaquín Díaz (dreta)

Ha sortit en versió paper i electrònica la Revista Catalana de Musicologia, Volum XVI de 2023, on s’inclou l’article Breaking moulds: A Seven-octave Clementi & Co Piano from 1812 de Joan Josep Gutiérrez. Es tracta de l’estudi i descripció d’un piano vertical Clementi que té característiques singulars i molt diferents als pianos de la seva època.

Classe al voltant del piano Collard & Collard al Conservatori Municipal del carrer Bruc

El dimarts 9 de gener de 2024 va tenir lloc al Conservatori Municipal de Barcelona del carrer Bruc una classe magistral, a càrrec de Joan Josep Gutiérrez, destinada a l’alumnat de «Conjunt de piano» al voltant del piano Collard & Collard cedit al Conservatori per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona.

Aquesta activitat s’emmarca en el context del conveni de col·laboració entre l’Institut Municipal d’Educació – Conservatori Municipal de Música de Barcelona i l’Associació Muzio Clementi de Barcelona amb l’objectiu de divulgar l’obra de Muzio Clementí i promocionar la seva música i els seus pianos com a interès cultural de la música de la ciutat de Barcelona.

Tercer concert Con spirito

El divendres 3 de novembre va tenir lloc el tercer i últim recital del cicle Con spirito de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. En aquesta ocasió es va presentar un programa dedicat al cant, amb obres de Clementi i de tres compositors relacionats amb ell: Ludwig Berger, Ferran Sor i Felix Mendelssohn. També vàrem poder gaudir d’unes obres per a piano sol. La mezzosoprano Marta Rodrigo i la pianista Marina Rodríguez Brià van protagonitzar aquest concert amb unes versions expressives i amb gran compenetració entre les intèrprets.

Més informació del tercer concert Con Spirito seguint aquest enllaç.

Programa del 3r Concert

MUZIO CLEMENTI (1752-1832)

MELODIES OF DIFFERENT NATIONS Op-sn 25 (WO 9). (Selecció)
Poesies de David Thomson. Publicat per Clementi & Company. Londres, 1814.

• Tho’ no mines are here abounding (Venetian Air)
• The Troubadour (Spanish Air)
• The Norwegian Maid (Norwegian Air)

SONATA PER A PIANO Op.34 Núm.2 en sol menor (1795). Primer moviment.

• Largo e sostenuto. Allegro con fuoco.

LUDWIG BERGER (1877-1839)

• Trost in Thränen (op.33, n.3). Poesia de J.W. Goethe
• An die Entfernte. Publicada el 1808. Poesia de J. W. Goethe

F. MENDELSSOHN (1809-1847)

• Charlotte to Werther. Poesia de William Frederic Collard (1776-1866). Londres, 1829/1830.

(Petita pausa)

FERRAN SOR (1778-1839)

THREE ITALIAN ARIETTS with an Accompaniment for the Piano Forte composed & dedicated to his Friend J.B. Cramer by F. Sor. Cinquè quadern. Londres, 1819.

• Arietta Prima. Ch’io mai vi possa lasciar d’amare.
• Arietta Seconda. Perduta l’anima del viver mio.
• Arietta Terza. Un fanciullin tiranno.

CENDRILLON (La Ventafocs). Selecció de dues peces del segon acte. Versió per a piano sol de Ferran Sor. Londres, 1822. Partitura conservada a la British Library.

• Quadrille des Douze Dames.
• Finale.

THREE ITALIAN ARIETTS. Selecció de dues àries del tercer quadern. Londres, 1818.

• Arietta Prima. Io mentitor! No cara.
• Arietta Terza. Benché di senso privo. Allegro di Polacca. (Parole di Metastasio).

Segon concert Con spirito

El divendres 27 vàrem tenir el segon concert del cicle Con spirito organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB) amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Per causes de força major, Roger Illa, l’intèrpret anunciat inicialment, va haver de cancel·lar la seva actuació, però vàrem convidar la pianista Miriam Gómez-Morán que va poder organitzar la seva agenda i ens va oferir un magnífic recital amb obres de Beethoven, la qual cosa ens quadrava molt bé amb el contingut del cicle, que en aquesta sessió havia d’incloure aquest compositor dins del projecte de músics relacionats amb Clementi.

Miriam Gómez-Morán és una gran pianista. Així de senzill. Fa uns quants mesos vàrem tenir l’oportunitat de sentir-la en un recital en el marc d’un simpòsium de música antiga dedicat al teclat en què va interpretar aquest mateix programa i ens va fascinar per la qualitat de la seva interpretació. Una qualitat que ve definida per la seguretat d’una gran tècnica, que en cap moment s’exterioritza amb artificis innecessaris, però, sobretot,  per la seva musicalitat. I ens referim a una musicalitat veritable, que és la capacitat d’equilibrar el rigor de la partitura amb la llibertat expressiva sense histrionisme ni sentimentalisme superficial. Miriam capta l’atenció de l’oient, sigui amb els ulls oberts o tancats. No hi ha cap gesticulació que distregui o substitueixi el resultat musical, cap intenció d’enganyar el públic amb teatralitat o exhibició. És una intèrpret sincera, honesta, sàvia i senzilla.

Les tres sonates que va interpretar són molt conegudes: la opus 13, ”Patètica”, la opus 27 n. 2, “Clar de lluna” i la opus 53, “Waldstein” o “Aurora”. Cap d’aquest sobrenoms van ser posats per Beethoven; són fruit de d’una visió romàntica o d’un interès comercial per part dels editors, molt reeixit per altra banda. Només el nom de “Waldstein”, que va ser el dedicatori de la sonata opus 53, es va publicar en vida de l’autor. Independentment del títol, les tres obres son molt significatives dins del corpus de sonates beethovenianes. I malgrat trobar-se entre les més tocades, encara poden revelar secrets. Totes tres mostren el geni i la originalitat del seu autor en la cerca de la forma i del llenguatge personal. Bellesa i lletjor, si se’ns permet aquest judici de valor, es troben en una dualitat que assoleix el sublim. El llenguatge de Beethoven és deliberadament provocador. Timbre, forma, ritme, accentuació, belles frases musicals trencades sobtadament per un estirabot o per un passatge de tècnica quasi impossible, sedueixen l’oient al mateix temps que el descol·loquen. No és estrany que la seva música tingui l’atractiu de les grans ruïnes clàssiques, l’admiració pel grandiós, per l’equilibri i per la destrucció. L’intèrpret ha d’enfrontar aquest conjunt d’elements amb un esperit de constant recerca per explicar de forma intel·ligible a l’espectador un discurs que a vegades pot esdevenir caòtic. Això requereix l’eina pròpia del rapsoda o de l’actor de teatre: la declamació. La declamació significa el to de la veu, la respiració, l’espai entre les frases, el ritme i la dicció.  Superades totes les dificultats tècniques, ja difícils en si mateixes, el repte del pianista està en transmetre tot el contingut de forma similar. En aquest punt, la pianista Miriam Gómez-Morán és una mestra.

Per recordar una mica la relació de Beethoven i Clementi senyalem per sobre algunes qüestions. Per una banda, Beethoven preferia les sonates de Clementi a les de Mozart i les aconsellava als alumnes. Això explica la influència que va rebre en molts aspectes pianístics. Per l’altre costat, Clementi va ser posteriorment un gran admirador i defensor de la música de Beethoven, de la qual també va rebre influències. Clementi va tractar personalment amb Beethoven i es va convertir en editor seu i va dirigir al menys sis de les seves simfonies a Londres.

Clementi, divuit anys més gran que Beethoven, va anticipar el llenguatge i recursos pianístics que aquest faria servir i desenvoluparia posteriorment de manera personal. Un parell d’exemples poden il·lustrar això. La Sonata Patètica de Beethoven, escrita entre 1798 i 1799, constitueix un dels casos que mostren aquesta proximitat. L’estructura del primer moviment, que comença amb una introducció lenta (Grave) que reapareix dins de l’allegro i té un paper en el joc dramàtic, la trobem uns anys abans en la Sonata Op. 34 núm. 2 en Sol menor de Clementi, publicada el 1795. Un altre exemple té a veure amb el llenguatge de la tècnica pianística. Per exemple, l’ús de les octaves partides que trobem en la mateixa Patètica o en passatges de la Waldstein, son recursos de brillantor pianística molt anticipats per Clementi en les seves pròpies sonates, també amb voluntat expressiva i amb el transfons d’una concepció del so orquestral. En una anàlisi comparativa de l’obra dels dos autors trobem infinitat de recursos pianístics que els aproximen i que demostren que la música d’ambdós emana del teclat. A partir d’aquí, cadascú té el seu camí i la seva personalitat, però no oblidem que l’epítet de Clementi com a “Pare del piano” té un significat molt profund.

En aquest recital Miriam Gómez-Morán va destacar pel seu domini absolut del piano Collard & Collard, late Clementi de 1847 restaurat per Jaume Barmona. A la seva musicalitat s’hi afegeix una preparació de gran nivell. Va estudiar piano a l’Acadèmia Franz Liszt de Budapest i clave i fortepiano Musikhochshule de Freiburg (Alemanya). Es va especialitzar en piano modern i teclats antics i el seu repertori abasta des de la música del segle XVIII a la música contemporània, amb un especial èmfasi en la música de Franz Liszt, sobre qui va escriure la seva tesi doctoral. El públic va reaccionar amb  aplaudiments molt efusius que van ser correspostos amb un Vals de Chopin com a bis.

Més informació del cicle de concerts Con Spirito seguint aquest enllaç.

Programa del 2n Concert

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

• Sonata op. 13 en Do menor “Patètica”
• Sonata op. 27 nº 2 en Do diesi menor “Clar de lluna”
• Sonata op. 53 en Do major “Waldstein”

Miriam Gómez-Morán, piano

El Collard & Collard comença a sonar al Conservatori Municipal de Barcelona.

El piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1847 que l’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha fet restaurar ha començat el seu camí al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb qui hem signat el conveni de cessió temporal per el seu ús musical i educatiu.

El divendres 20 d’octubre vam encetar el cicle de tres concerts “Con spirito”, dedicats a Clementi i els compositors anteriors, coetanis o posteriors que van tenir alguna relació o influència musical amb ell. L’experiència està resultant molt gratificant per diversos motius. El primer és la resposta que el piano està tenint després de la complexa restauració duta a terme per Jaume Barmona, que ha aconseguit recuperar un so de gran qualitat i un funcionament mecànic molt segur i agradable. El segon és la resposta del públic en aquests concerts. La sala Eduard Toldrà és un espai magnífic per les seves qualitats acústiques i per atraure un públic nombrós i de diferents edats.

L’instrument està cridant l’atenció del professorat i de l’alumnat del conservatori i ja ha tingut la primera interpretació per part d’una professora del centre.

El dijous 26, la Montserrat Cabero i Pueyo va oferir un recital titulat Fantasies XVIII amb obres del compositors C.P.E Bach, Haydn, Mozart i Beethoven en l’estrena del del cicle  Dijous Concert d’aquest curs 23-24. La primera obra la va interpretar en el piano Collard & Collard. Malgrat ser la primera vegada que tocava aquest piano, va treure tot el partit a l’instrument, amb una bella sonoritat i amb una gran netedat i estil. La resta del recital, al gran Steinway, va contrastar amb el piano antic, mantenint però la qualitat interpretativa. Montserrat Cabero és una pianista que toca amb una gran seguretat i personalitat expressiva. Va precedir les seves interpretacions d’unes breus explicacions que van situar al públic en el context de les obres i del piano.

Des de l’AMCB celebrem aquesta arrencada i desitgem que l’estada del Collard al conservatori serveixi per acostar tothom a la interpretació en un instrument històric i despertar l’interès especialment de l’alumnat. Esperem poder col·laborar amb el centre educatiu en activitats que vagin en aquest sentit.

Aquí podeu escoltar la Fantasia de Bach sobre el Collard en la interpretació de Montserrat Cabero.

Aquí podeu escoltar aquí el recital complet.

Primer concert Con spirito

El divendres 20 d’octubre va tenir lloc l’arrencada del cicle Con spirito que organitza l’Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB) en col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. La intenció d’aquest cicle és presentar música de Clementi i de compositors anteriors, coetanis o posteriors relacionats amb ell en un piano sorgit de la factoria dels seus socis Collard & Collard.

Aquest primer concert va estar dedicat a Clementi i a Johann Sebastian Bach. Els intèrprets vans ser Ruben Godina i Albert Mañosa, dos joves pianistes que han estudiat als conservatoris de Barcelona i de Sant Cugat respectivament. Ambdós també estudien orgue. La primera part, a càrrec de Ruben Godina, va obrir el concert amb dues de les obres més famoses i més interpretades pels estudiants de piano des que Clementi les va publicar el 1797: les delicioses Sonatines en Do major Op. 36 núms. 1 i 3, una de les facetes pedagògiques del seu autor. A continuació va interpretar l’Allegro con spirito de la Sonata Op. 33 núm. 3, una obra derivada d’un concert per a piano i orquestra que conté tots els elements virtuosístics i formals propis del concert, inclosa una gran cadència. En Ruben, que ara està estudiant al Conservatori de La Haia, als Països Baixos, va fer una brillant actuació amb aquesta composició que mostra la vessant més enlluernadora de la tècnica que havia fet cèlebre Clementi com a pianista.

La segona part, a càrrec d’Albert Mañosa, mostrava una altra cara de l’estètica compositiva de Clementi. En concret, el seu domini de la tècnica del contrapunt que el relaciona amb J. S. Bach, l’altre autor de la sessió. La fuga Op. 44 núm. 18, del Gradus ad Parnassum i la Fantasia cromàtica i fuga de Bach, tocades una darrera de l’altra posen de manifest aquesta proximitat de Clementi amb l’estil del gran mestre d’Eisenach. Albert Mañosa va interpretar les obres amb gran seguretat i amb molta claredat en la complicada polifonia de les fugues. Per acabar, va interpretar la Sonata en Sol menor, Op. 7 núm. 3, una obra carregada d’emoció romàntica que finalitza amb un moviment impetuós que enllaça estilísticament i tècnica amb la sonata Op. 33 de la primera part.

El concert va finalitzar amb un bis compartit entre els dos intèrprets, el segon moviment del Duet Op. 6 núm. 1 per a piano a quatre mans de Clementi. El públic, que omplia completament la sala, va escoltar amb gran silenci i concentració i va mostrar la seva satisfacció per aquest concert amb grans aplaudiments.

Cal fer un esment en l’altre gran protagonista de la sessió: el piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1847, restaurat per Jaume Barmona sota l’encàrrec de l’AMCB. Una restauració perfectament reeixida després de moltes dificultats. L’instrument va cridar l’atenció del públic per la seva bellesa mobiliària i va respondre i resistir tot el concert sense problemes. Vam poder gaudir d’una sonoritat particular, distinta dels pianos moderns, però molt cantable i bonica que els pianistes van saber utilitzar de forma efectiva en la seva interpretació.

El cicle continuarà els dos pròxims concerts amb la incorporació de música per a piano de Beethoven i de veu i piano de Clementi, Berger, Mendelssohn i Sor. Més informació del cicle de concerts Con Spirito seguint aquest enllaç.

Programa del 1r Concert

Muzio Clementi (1752-1832)

• Sonatina en Do Major, Op. 36. No. 1
• Sonatina en Do Major, Op. 36. No. 3
• Sonata quasi Concerto en Do Major, Op. 33 – No. 3 (1r moviment)

Rubén Godina, piano

Muzio Clementi

• Introducció i fuga en Fa major, Op. 44 núm. 18 (Gradus ad Parnassum)

Johann Sebastian Bach (1685-1750)

• Fantasia cromàtica i fuga en Re menor, BWV 903

Muzio Clementi

• Sonata en Sol menor, Op. 7 núm. 3

Albert Mañosa, piano

Bis:

Muzio Clementi

• Larghetto con moto del Duet Op. 6 núm 1

Rubén Godina i Albert Mañosa, piano a quatre mans

CICLE DE CONCERTS ‘CON SPIRITO’

L’Associació Muzio Clementi de Barcelona en col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, organitza el cicle de concerts Con spirito. Diferents intèrprets tocaran peces de Muzio Clementi i altres compositors en el piano de cua Collard & Collard late Clementi de 1847 restaurat per l’Associació.

El primer concert del cicle tindrà lloc divendres 20 d’Octubre al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, carrer Bruc 110,112 a les 18,30h.

L’entrada és gratuïta però cal reservar lloc seguint aquest enllaç.

Més detalls:

CICLE DE CONCERTS ‘CON SPIRITO’, Auditori Eduard Toldrà, Conservatori Municipal de Música de Barcelona

divendres 20/10/23

A les 18.30 hores: Presentació i conferència : El piano Collard & Collard i el seu context històric, amb Joan Josep Gutiérrez

A les 19.30 hores: Concert. Obres de: Clementi i Bach. Intèrprets: Albert Mañosa i Rubén Godina, piano

Entrades ja disponibles aquí

divendres 27/10/23

A les 19.30 hores: Concert. Obres de: Clementi i Beethoven. Intèrpret: Roger Illa, piano

Entrades disponibles a partir del 13 oct. 2023 a les 0.00 aquí

divendres 03/11/23

A les 19.30 hores: Concert. Obres de: Clementi, Sor, Berger i Mendelssohn. Intèrprets: Marta Rodrigo, veu, i Marina Rodríguez Brià, piano

Entrades disponibles a partir del 20 oct. 2023 a les 0.00 aquí

Esperem que pugueu acompanyar-nos i gaudir de la música en un piano tan únic i especial.

La revista The Keats-Shelley Review publia l’article «The Intellectual Circle of Muzio Clementi in
London: A Contribution to His Biography» de Marina Rodríguez Brià.

L’article es pot accedir seguint aquest enllaç.

Cita de l’article: Marina Rodríguez Brià (2023) The Intellectual Circle of Muzio Clementi
in London: A Contribution to His Biography, The Keats-Shelley Review, 37:1, 28-45, DOI: 10.1080/09524142.2023.2215058