Divendres 19 de juliol de 2019 es va fer el 19è recital “at home” interpretat per Marina Rodríguez Brià al piano de taula Clementi & Co. de 1824.

El programa comprenia obres de Muzio Clementi i John Field, qui ja de nen va estudiar amb Clementi i va viatjar amb ell fins a Viena i Rússia, on va viure més de vint anys i on va formar molts pianistes. Va ser ell qui va denominar “nocturn” a unes peces plenes de poesia, on generalment la mà dreta fa la melodia i l’esquerra acompanya amb unes harmonies àmplies amb pedal, tractant el piano ja amb un estil plenament romàntic.

La sonata op. 34 núm. 2 de Clementi és una de les més interessants i complexes d’aquest músic. Malgrat ens recordi Beethoven, l’any 1795 aquest encara no havia compost cap simfonia i tot just estava començant les seves primeres sonates.

I per acabar, els assistents van triar l’obra que tancà el recital, d’entre el repertori que Marina Rodríguez tocarà al Geelvinck Fortepiano Festival d’Holanda aquest agost. Dussek? Cramer? Marianna Auenbrugger? Més Clementi? Els assistents van triar Marianna Auenbrugger.

El programa complet va ser el següent:

MUZIO CLEMENTI (1752-1832), SONATA op.34 núm. 2 en sol menor (1795)

  • Largo e sostenuto
  • Allegro con fuoco
  • Un poco adagio
  • Finale. Molto allegro

JOHN FIELD (1782-1837), NOCTURN núm. 5 en si bemoll major

  • Andantino

MARIANNA AUENBRUGGER (1759-1782). SONATA en Mi bemoll major, 1r temps

  • Moderato