A continuació va prendre la paraula la secretària de l’Associació, Eva Álvarez, que va presentar la recent dissenyada pàgina web. Va explicar els diferents apartats, com la introducció, l’espai dedicat a la biografia de Clementi, l’agenda d’activitats, la memòria, el contacte i els llocs d’interès o enllaços a pàgines relacionades amb l’actuació de l’Associació.
Un cop acabades les presentacions per part de membres de la junta, va ser el torn de les conferències.
En primer lloc, Marina Rodríguez Brià va fer la seva exposició “L’aportació de Muzio Clementi a la història de la música”, sobre el valor del llegat de Clementi. En la seva xerrada va fer un repàs objectiu, amb exemples de testimonis de l’època o actuals, d’algunes de les activitats que havia realitzat el compositor en la seva vida i que tenen transcendència en la història. Així, va parlar del Clementi pianista, iniciador d’una tècnica pròpiament pensada “des de” i “per al” piano a través del llegat didàctic i de l’obra musical; del Clementi editor, que va publicar un catàleg de 6000 obres coetànies i també antigues; del Clementi promotor, descobridor de talents i impulsor de societats musicals que tindrien relacions amb altres societats i continuïtat en el futur; i del Clementi fabricant de pianos, involucrat en la millora tècnica i sonora dels instruments.
Després d’una pausa, va arribar el torn del pianista i musicòleg italià Luca Chiantore. La seva conferència, titulada “El cas Clementi”, a més de corroborar o aprofundir en alguns dels aspectes tractats anteriorment, es va centrar en el judici que la historiografia ha fet sobre molts dels compositors menys coneguts. En la seva opinió, la història de la música està narrada des d’una visió germànico-cèntrica, vinculada a un creixent nacionalisme que comença als anys 40 del segle XIX, que exclou o minimitza les àrees i els compositors d’altres regions europees. D’aquesta manera s’explica que Clementi, i molts altres, fossin oblidats o reduïts a una memòria anecdòtica. Chiantore va fer una encesa defensa de Clementi i va remarcar també la seva importància com a simfonista que, a la seva època, estava valorat per el públic al mateix nivell que Beethoven, amb qui hi tenia una gran relació.
Per finalitzar la sessió del matí, Jaume Ayats, director del Museu de la Música de Barcelona, va fer una conferència sobre “La recuperació del patrimoni musical”, amb una interessant disquisició sobre què vol dir exactament patrimoni. És quelcom només material? Quin és el valor de la transmissió oral i quines dificultats presenta davant de l’escriptura musical? Aquestes qüestions, apuntades també a la conferència anterior, van posar de relleu la importància que té l’estudi des de les institucions públiques i privades i, per tant, l’interès del naixement d’una nova Associació que entre els seus fins té l’estudi i la recuperació de la memòria d’un important compositor.
A la tarda, la Jornada va continuar al Museu de la Música de Barcelona. A la sala dels orgues es presentava la restauració feta per Jaume Barmona d’un piano de taula històric Collard & Collard, late Clementi, propietat de Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez.
Després de la benvinguda del director, Jaume Ayats, Joan Josep Gutiérrez va explicar l’origen d’aquest exemplar i va fer una petita explicació de la història del piano, en concret del piano de taula, i de la marca Collard, que va ser continuadora de la marca Clementi. Els germans Collard van col·laborar amb Clementi més de 30 anys i van tenir també una gran relació d’amistat amb el músic. Després de la mort del compositor, l’any 1832, van continuar l’empresa i van mantenir el nom de Clementi a la marca com a record, i també com a atractiu comercial, durant molts anys. El piano restaurat és de 1843 i té el disseny general dels pianos que es fabricaven en vida de Clementi.
Jaume Barmona va fer una breu explicació de la seva restauració i va subratllar el valor de la transmissió de l’ofici de pianer.
Per acabar la Jornada, Marina Rodríguez va oferir un recital comentat amb obres de Clementi per mostrar la sonoritat del piano i, alhora, de la qualitat musical de l’autor de Roma. L’excel·lent interpretació va concloure amb algunes propines musicals de Ferran Sor i del propi Clementi.
Més informació enllaçar a: JORNADA-CLEMENTI