Muzio Clementi, The Father of the Pianoforte

Palau de la Música Catalana

Barcelona, del 9 al 23 de Març de 2018

L’Associació Muzio Clementi de Barcelona, en col·laboració amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, va presentar l’exposició “Muzio Clementi, The Father of the Pianoforte” al Foyer del Palau de la Música de Catala

Un breu però intens recorregut per la trajectòria del polifacètic i fascinant Muzio Clementi (1752-1832) a través de les seves facetes de músic i emprenedor.

Enterrat a l’Abadia de Westminter amb la inscripció: “Muzio Clementi, called The Father of the Pianoforte”. L’exposició no podia deixar d’incloure un repàs per la història del piano completada amb l’exposició d’un fortepiano històric Collard & Collard. Late Clementi, Collard & Collard.

Crèdits

Exposició organitzada per:

• Concurs Internacional de Música Maria Canals (MCB)
• Associació Muzio Clementi de Barcelona (AMCB)

Amb la col·laboració de: Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana

Comissària: Marina Rodríguez Brià

Disseny de continguts: Joan Josep Gutiérrez i Marina Rodríguez Brià

Retrat de Muzio Clementi: Collage i oli sobre tela, 146×114. Autora: Carme Magem, 2018

Fortepiano de taula: Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard. Londres 1843. Col·lecció particular.

Traducció a l’anglès: Catherine Hart

CRÒNICA DE JOAN JOSEP GUTIÉRREZ YZQUIERDO

El divendres 9 de març es va inaugurar al Palau de la Música Catalana l’exposició Muzio Clementi, the Father of the Pianoforte. És una iniciativa de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, qui l’ha organitzat juntament amb el Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona.
A l’acte d’inauguració van intervenir Mariona Carulla, presidenta del Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona, Anna Cuatrecasas i Joan Josep Gutiérrez, presidenta i vicepresident respectivament de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i Marina Rodríguez Brià, comissària de l’exposició.
La Sra. Carulla va donar la benvinguda a l’exposició, va recordar la importància de Clementi en l’educació dels pianistes i va remarcar l’interès que té en relació a les finalitats d’un concurs de piano d’aquesta importància.
Anna Cuatrecasas va fer els agraïments de rigor, entre els quals a Jordi Vivancos, director del concurs, i va mostrar la seva satisfacció per poder presentar una exposició en un espai tan emblemàtic com és el Palau de la Música.
Joan Josep Gutiérrez va explicar el sentit del títol de l’exposició situant la figura de Clementi en el context històric i esmentant el fet que va ser el primer pianista professional que va dedicar la seva vida al piano en tots els seus aspectes com a compositor, virtuós i constructor d’instruments. Va remarcar que Clementi va ser una celebritat, respectat com a músic i considerat, ja en vida, el pare de la música per a piano. El seu llegat es va transmetre a les generacions posteriors a través dels seus deixebles i de la seva obra didàctica. Una herència de la qual encara en som deutors.
Per la seva part, Marina Rodríguez va presentar el contingut i el sentit de l’exposició: Tres panells sintetitzen la vida i obra de Clementi en les seves facetes d’home, músic i emprenedor. Un quart panell fa una ullada a la invenció del piano i la seva difusió durant el segle XVIII.
Hi ha dues vitrines, una dedicada al piano, on es mostren algunes peces i s’expliquen les seves parts. Al costat de la vitrina hi ha una maqueta d’una tecla de piano de cua modern que es pot tocar per veure la sofisticada acció del mecanisme. El públic també pot manipular uns caps de martell.
La segona vitrina mostra alguns exemples de la recuperació de Clementi amb la mostra d’alguns discos i, sobretot, d’algunes de les recents publicacions que l’editorial Ut Orpheus està editant. Es tracta de l’obra completa i d’estudis diversos sobre el compositor.
S’ha volgut establir un lligam amb l’actualitat a través d’un encàrrec a la pintora Carme Magem perquè unes mans d’avui il·lustrin el retrat de Clementi, en un collage que juga amb papers i documents que van il·luminar la seva vida intensa.
L’altra peça important és el piano Collard & Collard, late Clementi Collard & Collard de 1843, recentment restaurat. És un piano de taula de la fàbrica de Clementi que els seus socis i amics, els germans Collard, van continuar després de la seva mort el 1832. A l’etiqueta de la marca es va mantenir durant molts anys el nom de Clementi. El model exposat manté les principals característiques dels que es fabricaven durant la dècada dels anys vint del segle XIX, amb l’afegit d’una placa de ferro que sosté les cordes.
Després d’aquestes presentacions, es va convidar als assistents a aproximar-se al piano per escoltar dos moviments de diferents sonates de Clementi que va interpretar la mateixa Marina Rodríguez.
Finalment, es va servir una copa de cava i es va poder conversar informalment i visitar tot el material exposat.