El darrer número de la revista anglesa Harpsichord & Fortepiano publica un article de Marina Rodríguez Brià sobre Clementi. Podeu veure un facsímil d’aquesta revista seguint el següent enllaç.
L’exposició Beethoven i els músics de Londres està organitzada per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet dins la programació Coolturitza’t.
L’exposició, lliure i gratuïta, estarà oberta del 20 al 27 de març d’enguany en horari de tarda de 16 h a 20 h (dissabte de 10 h a 13.30 h) a la sala d’exposicions de l’Espai Ateneu a l’Auditori M. Carme Grauvilardell de Sant Vicenç de Castellet.
El concert de piano Beethoven i els músics de Londres va tenir lloc dissabte 20 de març a les 19h a l’Auditori M. Carme Grauvilardell de Sant Vicenç de Castellet. El concert forma part de l’acte inaugural de la exposició del mateix nom organitzada per l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet dins la programació Coolturitza’t.
Marina Rodríguez Brià va interpretar obres de: Beethoven, Clementi, Cramer, Dussek, Field i Salomon. Posteriorment es va fer una presentació de l’exposició Beethoven i els músics de Londres.
Podeu llegir una ressenya seguint aquest enllaç.
Dissabte 20 de març a les 10 h, el programa “El taller del Lutier” de Catalunya Música, va incloure l’entrevista sobre el projecte de cerca de pianos de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona que Pere Andreu Jariod va fer a Joan Josep Gutiérrez, Vicepresident de l’Associació, pianista, compositor, professor de piano i el nostre inestimable expert en pianos històrics.
Recordeu que si no podeu escoltar el programa en directe, sempre podeu escoltar el podcast en altre ocasió a la web del programa.
Dissabte 6 de febrer, a les 19 h. en directe a través del canal de Youtube de la Masia d’en Cabanyes es farà la presentació del nou llibre de Visites Temàtiques del CIRMAC. La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català.
Hi intervindran les autores i autors de la publicació, Marina Rodríguez Brià, Eduard Juanmartí i Generès, Francesc Carnicer i Escriche i Mireia Rosich i Salvó, amb la conducció de Teresa Llorens Carbonell, consellera comarcal de Patrimoni.
Aquest quart volum de la col·lecció de Visites Temàtiques recull les darreres aportacions en relació a la col·lecció del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes (CIRMAC). Masia d’en Cabanyes.
El 24 de gener de 2021, Catalunya Ràdio va dedicar l’espai “Els homes clàssics” a Muzio Clementi, amb el títol “Muzio Clementi, influencer d’un altre temps”
Podeu accedir a l’àudio del programa seguint aquest enllaç.
Divendres 15 de gener de 2021 es va tancar l’exposició Beethoven al Conservatori de Cervera. Podeu llegir una ressenya de l’exposició seguint aquest enllaç.
Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de l’AMCB, va ser convidat a la inauguració de l’exposició de Beethoven a Cervera, on va impartir algunes sessions al professorat i l’alumnat del conservatori.
Podeu llegir la ressenya completa seguint aquest enllaç.
El 4 d’octubre va finalitzar la mostra al Museu de la Música de Barcelona, prorrogada des del 12 d’abril a causa de la pandèmia del COVID-19. Cal remarcar que, malgrat les circumstàncies, l’exposició va ser molt ben rebuda i, en paral·lel, es van programar visites, unes dirigides a l’alumnat de música i altres al públic en general.
Una part de l’exhibició es mostrarà al Conservatori de Cervera a partir del dilluns 9 de novembre. Aquest conservatori commemora l’any Beethoven amb diversos actes, entre els quals una exposició sobre el compositor alemany. Coneixedors del nostre treball sobre els vincles de Beethoven amb Clementi, es van interessar per poder-lo fer arribar als seus alumnes i al públic de la comarca. Així, l’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha acordat la cessió temporal dels panells que constitueixen el fil conductor de la mostra.
Podeu llegir més informació seguint aquest enllaç.
El diumenge 27 de setembre va tenir lloc un nou recital de la Marina en unes condicions molt diferents. En aquesta ocasió “At home” es va convertir en “Out home” i es va celebrar a la sala d’exposicions temporals del Museu de la Música, en el context de la mostra Muzio Clementi, the father of the pianoforte: Confluències amb Beethoven. L’anterior havia estat el dimecres 11 de març, dos dies abans del confinament total causat per la pandèmia Covid-19 que, lamentablement, ens ha deixat sense la companyia del doctor Caramés, un bon amic de l’associació a qui recordem amb estima.
Els motius de fer aquest recital dedicat als amics de l’AMCB en aquest espai emblemàtic tenia inicialment una raó de seguretat, ja que es tracta d’un espai prou gran com per mantenir les distàncies. Però, paral·lelament, també hi havia la raó d’aprofitar l’entorn de l’exposició i el piano, propietat de la pianista, que s’exhibeix a la mostra. Així, en aquesta ocasió vàrem poder escoltar un piano diferent de l’habitual Clementi & Co de l’Anna Cuatrecasas que tanta música ens ha regalat.
La Marina va oferir un seguit d’obres de Clementi, Field i Beethoven, acompanyades d’explicacions que relliguen i donen sentit al repertori. La Sonata Op. 1a núm.1, en Fa major, de Clementi és una obra primerenca, fresca i alegre, en dos moviments: un andante de molta inspiració melòdica i un tema amb variacions. Aquesta obra va ser composta i publicada a Paris cap el 1780, en el viatge que va dur Clementi a Viena, on tindria la famosa trobada amb Mozart. El tema de les variacions és la cançó infantil francesa “La pantoufle”, que durant el confinament la Marina ens va dedicar amb entregues setmanals i amb comentaris a través de la web de l’associació per acompanyar la clausura casolana. Ho podeu veure seguint aquest enllaç. Res més adient que unes bones sabatilles.
El Nocturn en Mi bemoll major de John Field, alumne predilecte de Clementi, és un dels que va escriure el qui va ser el creador d’aquests estil, molt abans que Chopin. La curiositat és que Field el va dedicar a Collard, el soci de Clementi a la fàbrica de pianos i el vàrem poder escoltar sobre un piano Collard.
A continuació, la Marina ens va interpretar el primer moviment de la Sonata Op. 7 n. 3, en Sol menor per exemplificar el llenguatge pioner de Clementi que va influir en Beethoven. En aquest cas, i fent referència també els comentaris de Vladimir Horowitz, es pot apreciar la plenitud sonora del piano amb els acords i amb l’ús expressiu de la tècnica d’amplificació motívica que sempre s’atribueix al compositor alemany però que Clementi ja utilitzava quan aquell era un nen. Cal recordar que Beethoven estimava molt les sonates de Clementi i les aconsellava als seus deixebles.
Seguint amb les explicacions sobre aquestes confluències estilístiques, va posar uns exemples de tècnica pianística d’octaves de fragments extrets del tercer moviment de la Sonata Op. 34 n. 2 de Clementi (1795) i de les 32 Variacions WoO 80 en Do menor de Beethoven (1806), en els quals la similitud fa gairebé impossible distingir un compositor de l’altre.
Després va tocar dos Ländler (valsos) de Beethoven recollits per Clementi al seu mètode Introduction to the Art of Playing on the Pianoforte, publicat el 1801, que possiblement sigui la primera impressió a Anglaterra d’una obra del compositor de Bonn.
Per finalitzar, va interpretar el primer moviment de la Sonata Op. 34 n.2 de Clementi, obra de gran envergadura formal i emocional que també s’avança al llenguatge beethovenià.
La Marina ens va oferir interpretacions vitals, comunicatives i amb un domini instrumental derivat de la seva experiència interpretativa en diferents pianos d’època.
Va ser una vetllada interessant, amb un repertori coherent i en la qual tothom va estar molt content de retrobar-se “presencialment” amb la música.
