2025 09 30 III Cicle de concerts «Con Spirito»
Presentem la tercera edició del cicle Con spirito al Conservatori de Barcelona que tindrà lloc a partir del 17 d’octubre.
Podeu descarregar-vos el programa aquí.
2025 06 26 Cicle de concerts «Ressonàncies del temps. El piano Érard de la Fundació, en diàleg»
El passat dijous 26 de juny va cloure el cicle de concerts Ressonàncies del temps. El piano Érard de la Fundació, en diàleg, organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Aquest cicle ha servit per presentar la restauració del piano Érard de la mateixa Fundació, impulsada per la nostra Associació i realitzada pel mestre pianer Jaume Barmona.
Cada concert va estar precedit de breus conferències que situaven i posaven en relleu diferents aspectes relacionats amb l’instrument, el repertori o el palauet on es troba el piano.
El primer recital, Presentació del piano Érard de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, va ser a càrrec de la pianista Marina Rodríguez Brià, membre de l’AMCB i estudiosa del piano a Barcelona. Va oferir un programa constituït per obres de Muzio Clementi, Felip Pedrell, Matilde Escalas i Erik Satie. La seva àgil presentació de les obres i la seva magnífica interpretació van captivar i emocionar el públic. La conferència inicial va anar a càrrec de Joan Josep Gutiérrez, vicepresident de l’Associació, que va parlar del piano Érard i de la seva història.
El pianista Emili Brugalla va oferir el segon concert, Sons de Barcelona: El Piano Érard en diàleg amb la ciutat, que va estar constituït per obres de Granados i de Mompou, brillantment interpretades. La musicòloga Imma Cuscó va introduir la sessió amb una conferència ben elaborada en què relacionava l’instrument i el repertori amb els sons de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX.
El darrer recital, Virtuosisme i Poètica: Liszt, Chopin i Mendelssohn al Piano Érard, va anar a càrrec de la pianista Ester Lecha, que va oferir un repertori de pianisme romàntic amb obres de Mendelssohn, Chopin i Liszt, precedit d’un Preludi i Fuga del Clave ben temperat de J. S. Bach, tot interpretat amb una gran tècnica i musicalitat. Lecha va introduir les obres lligant el sentit del programa. La xerrada inicial la va protagonitzar la historiadora de l’art Mireia Freixa, que va parlar dels pianos a les cases i va captar l’interès del públic amb la seva naturalitat.
En els tres actes es va omplir completament la bella sala del piano, un espai íntim d’una casa que està a l’espera una imminent reforma que la obrirà definitivament a la ciutadania. El primer pas, però, ja s’ha produït amb la recuperació del gran piano de 1882. Barcelona compta a partir d’ara amb un nou i magnífic instrument històric.
2025 06 12 El piano Érard de la Fundació Julio Muñoz Ramonet
L’Associació Muzio Clementi de Barcelona ha impulsat la restauració del magnífic piano de gran cua Érard de 1882 que es troba al palauet del carrer Muntaner 282, avui propietat de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per la Fundació Julio Muñoz Ramonet. El piano ha estat restaurat per Jaume Barmona.
L’Associació col·labora en l’organització del cicle «Ressonàncies del temps: El piano Érard de la Fundació, en diàleg«.
El passat dijous, 12 de juny, va tenir lloc al saló del piano del palauet , la sessió inaugural amb un recital de Marina Rodríguez Brià, precedit per la conferència de presentació del piano a càrrec de Joan Josep Gutiérrez.
El programa de recital, que estrenava la recuperació d’aquest Érard, incloïa una sonata de Muzio Clementi, conegut com «El pare del piano», i un seguit d’obres contemporànies de l’instrument que es presentava. L’ambient de «saló» vuitcentista va ser rememorat amb un repertori propi de l’època de finals de segle XIX. Una chopiniana Masurca del català Felip Pedrell, gran compositor oblidat i un dels primers musicòlegs europeus, va obrir el teló. Obres de la mallorquina Matilde Escalas i del francès Erik Satie van completar la proposta. Marina va oferir una interpretació brillant i vital i va captivar i sorprendre l’audiència amb comentaris i anècdotes sobre les obres i els artistes que en els eu temps envoltaven aquesta música, relacionant l’ambient artístic de Paris i de Barcelona en un període en què el piano ocupava un lloc central a les cases i als escenaris.
Els propers recitals tindran lloc els dijous 19 i 26 de juny a les 19 hores. Actuaran respectivament el pianista Emili Brugalla i la musicòloga Imma Cuscó, i la pianista Ester Lecha i la historiadora de l’art, Mireia Freixa.
2025 05 24 El piano Collard va sonar al MNAC
El piano Collard va sonar al MNAC
Dissabte 24 de maig, el piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard va sonar a la sala d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya en l’activitat Temps mort: Performance i actuació de piano, del creador i intèrpret Rubén Ramos Nogueira.
El piano Collard és propietat de Curro Bultó i va ser restaurat per Jaume Barmona gràcies a la iniciativa i aportació econòmica de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona, entitat que té a càrrec la seva gestió amb la finalitat d’oferir a la societat un instrument que recupera la sonoritat autèntica de la primera meitat del segle XIX. Actualment es troba al Conservatori Municipal de Música de Barcelona per el seu ús musical i pedagògic.
El piano va sonar magníficament en l’espai on va ser instal·lat puntualment per aquesta actuació.
Fotografies de l’activitat Temps mort: Performance i actuació de piano, del creador i intèrpret Rubén Ramos Nogueira
2025 03 05 Joan Josep Gutiérrez a 3Cat, Tots els matins del món
Entrevista a Joan Josep Gutièrrez al programa «Tots els matins del món» de 3cat
Podeu escoltar l’entrevista aquí.
2025 02 21 Visita a la Masia d’en Cabanyes
El 21 de febrer de 2025, l’Associació Muzio Clementi de Barcelona va organitzar una visita a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, una excursió a la qual van participar un grup d’amics de l’associació.La directora del centre, Mila Arcarons, va rebre el grup i va fer la presentació de la Marina Rodriguez Brià, qui va oferir una conferència titulada «1820 Londres-Vilanova. Un piano Clementi en un vaixell d’aiguardents«. En aquesta xerrada, la Marina va explicar la història i el procés d’adquisició del piano Clementi vertical, una peça excepcional i única a Catalunya, que es troba exposada al mateix museu. Aquest instrument destaca pel seu gran valor patrimonial i simbolitza el llegat de Muzio Clementi com a constructor de pianos.
Durant la visita, es van poder descobrir també altres joies artístiques del museu, com l’espai Goya, on s’exhibeix una col·lecció original de «Disparates» del gran pintor, i altres col·leccions d’art, instruments, mobiliari històric i documents relacionats amb la família Cabanyes. L’entorn de la masia, ple d’història i cultura, va oferir als assistents una experiència enriquidora que va permetre aprofundir en el patrimoni romàntic d’aquesta singular casa dels segles XVIII i XIX.
La jornada va finalitzar amb un dinar al restaurant La Daurada, al port de Vilanova davant del mar.
Fotografies de la sala de música i del piano vertical.
Fotografies de l’exterior de la masia.
Fotografies de diverses estances de la masia
Alguns Disparates de Goya
El grup de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona
2025 02 14 Conferència a Sant Cugat
A la làpida de Muzio Clementi, enterrat al claustre de l’Abadia de Westminster a Londres, hi ha la inscripció: “Muzio Clementi, anomenat el Pare del pianoforte, la seva fama com a músic i com a compositor, reconegut a tota Europa, li va procurar l’honor d’un enterrament públic en aquest claustre. Nascut a Roma el 1752, mort a Evesham el 1832.”
Ser enterrat a Westminster suposava un gran reconeixement a les persones que s’havien significat per la seva aportació a la cultura i a l’honor d’Anglaterra. Però aquest epítet és incomplet. Clementi era conegut en vida com a «pare de la música moderna per a pianoforte», com apareix ja a la revista musical The Quarterly Musical Magazine & Review l’any 1822.
En el marc de la inauguració de l’exposició «Muzio Clementi, the Father of the Pianoforte. Confluències amb Beethoven«, el divendres 14 de febrer, Joan Josep Gutiérrez va oferir una conferència a l’Aula magna del Conservatori de Sant Cugat, on va fer un breu passeig per la vida de Clementi i va revisar aquesta qüestió amb alguns exemples musicals que expliquen el significat d’aquesta afirmació.
2025 02 07 Entrevista a Joan Josep Gutiérrez a Ràdio Sant Cugat
Entrevista a Joan Josep Gutièrrez al programa «Faves comptades» de Ràdio Sant Cugat
El dia 7 de febrer el programa «Faves Comptades» de Ràdio Sant Cugat va entrevistar el vicepresident de l’AMCB, Joan Josep Gutiérrez per parlar de la propera Exposició Muzio Clementi al Conservatori de Sant Cugat.
Podeu escoltar l’entrevista aquí:
2025 02 14 Exposició Muzio Clementi al Conservatori de Sant Cugat
Exposició Muzio Clementi: the father of the pianoforte. Confluències amb Beethoven al Conservatori de Sant Cugat.
L’Associació Muzio Clementi de Barcelona porta a Sant Cugat l’exposició MUZIO CLEMENTI: THE FATHER OF THE PIANOFORTE. CONFLUÈNCIES AMB BEETHOVEN.
Va tenir lloc del 14 al 27 de febrer al vestíbul principal i passadís superior del centre (Plaça Victòria dels Àngels, 2. 08172, Sant Cugat del Vallès).
Activitats paral·leles:
14/02/2025 18:30: Conferència inaugural a càrrec de Joan Josep Gutiérrez. A l’Aula Magna (Obert al públic en general).
15/02/2025 de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20:00: Classes magistrals sobre repertori de Clementi i compositors coetanis (Dirigit a alumnes del centre).
2024 10 25: 3r recital del 2n cicle de concerts «con spirito»
II CICLE CON SPIRITO, Tercer recital
25 d’octubre de 2024, Auditori Eduard Toldrà, Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Piano Collard & Collard, late Clementi, Collard & Collard de 1847
MUZIO, LUDWIG I FANNY: UN ITINERARI CAP AL ROMANTICISME
Montserrat Cabero, piano
MUZIO CLEMENTI (Roma, 1752- Evesham, 1832)
Sonata op. 7 n. 1 en Mi bemoll mayor (1782)
Allegro
Mesto
Allegretto spiritoso
MUZIO CLEMENTI
Fantasia amb variacions “Au clair de la lune”, op. 48 (1821)
LUDWIG VAN BEETHOVEN (Bonn 1770 – Viena 1827)
Bagatel·les op. 119 (selecció)
Núm. 1 Allegretto
Núm. 2. Andante con moto
Núm. 3. à l’Allemande
Núm. 4. Andante cantabile
Núm. 9. Vivace assai ed un poco sentimentale
Núm. 10. Allegro
FANNY MENDELSSOHN (Hamburg, 1805 – Berlin, 1847)
Ostersonate (Sonata de Pasqua) en La major (c.1828)
Allegro assai moderato Largo e molto espressivo Allegretto
Allegro con strepito
Amb aquest recital es va tancar el cicle Con spirito d’aquesta tardor. La intèrpret va ser Montserrat Cabero, professora del conservatori i excel·lent pianista que en altres ocasions ha actuat en aquest auditori. El curs passat ja va interpretar sobre aquest piano una obra d’un recital de Fantasies, mostrant immediatament la seva afinitat i el seu domini sobre aquest instrument singular, cosa que ens va animar a demanar-li la seva participació en el cicle. (Podeu sentir un fragment clicant aquí).
El programa que ens va presentar contenia una Sonata i una Fantasia amb variacions de Clementi, una selecció de Bagatel·les de Beethoven i una Sonata de Mendelssohn. D’acord amb l’esperit d’aquest cicle, les obres interpretades tenen relació amb Clementi i amb el piano Collard que presideix l’escenari. La relació de Beethoven amb Clementi ha estat a bastament explicada, però cal fer una petita referència al cas de la relació amb els Mendelssohn. Fanny (1805-1847) i Felix (1809-1847) havien estudiat, entre d’altres, amb Marie Bigot, gran pianista i amiga de Clementi, i amb Ludwig Berger, també deixeble i amic d’ell. A través d’ells van rebre els fonaments de la tècnica pianística. Per altra banda, ja abans de 1800, Clementi havia estat un gran coneixedor i difusor de la música de J. S. Bach, en especial del Clave ben temperat que feia estudiar als seus alumnes, i va ser el primer a editar la Suite francesa n. 5 del compositor alemany. També cal afegir que Felix va ser un gran amic de la família Horsley, també íntims de Clementi, i va freqüentar la casa de Kensington on vivien després que aquest els hi traspassés. També va tenir una gran amistat amb Ignaz Moscheles, un altre amic de Clementi, amb qui va compartir una memorable sessió musical a la fàbrica de Clementi i Collard a Tottenham Court Road. És a dir, si no hi va haver una relació personal, perquè quan Felix va anar a Londres Clementi ja vivia a Lichfield, sí que tenien un coneixement mutu i compartien un ampli cercle musical i d’amistats comunes.
La Sonata Op. 7 n. 1 en Mi bemoll major de Muzio Clementi forma part d’un quadern de tres sonates escrites en el període de la seva primera visita a Viena el 1781, quan va tenir el seu duel amb Mozart. És una obra concisa, optimista i exempta d’exhibicionisme, d’una gran claredat formal, amb melodies inspirades i un delicat treball polifònic. S’albira l’anticipació a l’estil de Beethoven si, per exemple, comparem el segon moviment, Mesto, amb l’Adagio de la Sonata Op. 10 n. 1, publicada 16 anys més tard. O elements tècnics, com el llarg trino amb una veu simultània en una sola mà que, a més, finalitza amb un ascens per graus conjunts per quedar penjat sobre la sensible.
El 1833, després de la mort de Clementi, la revista musical The Harmonicon va publicar-la novament i va fer aquest comentari:
La sonata que hem tornat a publicar aquí, aixecada de la tomba, per dir-ho així, és considerada una obra mestra d’una bellesa incomparable des de tots els punts de vista. Quina dolça i intel·ligible melodia flueix a través de tot el primer moviment, i com està admirablement ressaltada per l’harmonia! El moviment lent és un model d’expressió profunda, de grandesa i sublim en la música; i el rondó no és menys notable per l’aire i per l’alegria que per l’enginy, per aquest tracte que només un músic del nivell més alt sap atorgar a un tema.
La Fantasia amb variacions “Au clair de la lune”, Op. 48 va ser publicada el 1821 i forma part del conjunt de les seves darreres composicions, estilísticament molt més avançades. Comença amb una introducció de vint-i-vuit compassos de caràcter improvisatori, seguida del tema de la famosa cançó popular francesa, amb nou variacions i una coda. Les primeres variacions mantenen l’estructura de setze compassos del tema (excepte la primera, que estalvia la repetició dels quatre primers). A partir de la cinquena variació, s’alliberen del tema i perllonguen la longitud, s’afegeixen cromatismes i recursos pianístics més virtuosos, expressius i emocionals que en aquesta ocasió semblen rebre la influència del tractament que fa Beethoven en les seves variacions.
El conjunt de Bagatel·les Op. 119 va ser una de les obres publicades per Clementi a Londres com a resultat del seu contracte signat amb Beethoven el 1807. El títol de l’edició de Clementi, de 1823, diu: «Bagatel·les per a piano consistents en onze peces agradables compostes en diferents estils per L. Van Beethoven.» Aquí Beethoven fa una incursió en la forma més íntima i breu que explotaran compositors romàntics com Schumann. El títol pot fer pensar en peces fàcils o superficials, però no és així. Més aviat semblen un repòs compositiu per fugir de les extenses Sonates Op. 110, 111 o les diabòliques Variacions Diabelli, escrites al mateix temps. Montserrat Cabero va interpretar una selecció de sis de les onze peces que constitueixen el conjunt.
La darrera obra del programa va ser la Ostersonate o Sonata de Pasqua, composta el 1828, que després de restar amagada durant quasi 150 anys, va ser descoberta i atribuïda a Felix Mendelssohn. El 2010, després d’una investigació, la musicòloga Angela Mace Christian, va concloure que l’obra no era de Felix sinó de la seva germana Fanny, gran pianista i compositora que, per raons de relat històric va quedar a l’ombra del seu germà i avui, afortunadament, es va recuperant. Es tracta d’una obra de gran format i notable dificultat. El primer moviment, Allegro assai moderato té un equilibri i concisió formal que fa pensar en Beethoven. El segon, Largo e molto espressivo, és un preludi i fuga amb una clara referència a J. S. Bach. El tercer és un Scherzo Allegretto i el quart un Allegro con strepito, tempestuós, que amb trèmolos recurrents descriu el terratrèmol que esberla la terra després de la mort de Crist. Finalment apareix l’esperança amb una petita fantasia sobre el coral luterà «Christe, du Lamm Gottes» (Crist, sou l’anyell de Déu), el mateix que Bach havia utilitzat a la Passió segons Sant Joan i Felix Mendelssohn a la seva Cantata coral MWV A5 Christe, du Lamm Gottes.
La interpretació de Montserrat Cabero, a més de la seva musicalitat, va ser clara i neta i va posar de manifest el seu compromís amb transmissió de la música.
