Introducció al piano de taula
L’INVENT DEL PIANO
Bartolomeo Cristofori (Pàdua, 1655-1731), al voltant de 1700, va inventar el piano desenvolupant i aplicant un mecanisme de martellets al clavicèmbal. Aquest descobriment sorgia de la necessitat musical d’aconseguir una expressivitat més gran, ja que oferia a l’intèrpret la possibilitat de tocar amb diferents graus de dinàmica cada nota. L’invent de Cristofori va tenir èxit i es va donar a conèixer de seguida a la península ibèrica i al nord d’Alemanya. Un constructor d’orgues i clavicèmbals al servei de Frederic el Gran de Prússia, Gottfried Silbermann (1683-1753), va recollir la idea i en va fabricar molts, alguns dels quals va poder provar el mateix Johann Sebastian Bach. Coincidint amb la Guerra dels Set anys, alguns deixebles de Silbermann van instal·lar-se a Anglaterra, on van aportar els seus coneixements i van desenvolupar el que posteriorment seria conegut com a “mecànica anglesa”, origen del piano modern, que durant el segle XIX s’imposaria sobre la “mecànica vienesa”, inventada per Andreas Stein (1728-1792).
![Fortepiano Cristofori](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Fortepiano-Cristofori.jpg)
Fortepiano Cristofori, Florència. 1720. Metropolitan Museum de Nova York
El piano de taula o square piano
Al llarg del segle XVIII es van fer una gran quantitat d’experiments i d’innovacions al voltant de la idea del nou instrument. Johannes Zumpe (1726-1790), un dels deixebles de Silbermann instal·lats a Londres, va comercialitzar els primers pianos de taula. Es caracteritzaven per la seva simplicitat i baix cost, cosa que permetia l’accés al piano a moltes classes socials. Les qualitats sonores del nou instrument van ser molt ben rebudes i el model de taula es va popularitzar immediatament. Van sorgir moltes fàbriques a Anglaterra i al continent. A mitjans dels 80, només a Londres, hi havia 31 constructors. El model de Zumpe va ser imitat i perfeccionat per diversos fabricants, entre els quals s’hi troba Muzio Clementi que, a finals del segle XVIII, va rescatar la fàbrica Longman & Broderip de la fallida i en va esdevenir accionista principal i propietari. Clementi es va involucrar totalment en l’artesania i la promoció dels pianos que, des de 1800 fins a 1832 van dur el seu nom amb diversos associats. Els seus socis principals, els germans Collard, van continuar la fabricació de pianos i van mantenir el nom de Clementi a les etiquetes fins a meitats del segle XIX. Els pianos de Clementi, de taula, de cua i verticals, es caracteritzaven per la seva qualitat sonora i dels seus acabats i es van exportar a tot el món. En vida seva es van fabricar uns 25.000.
![Fortepiano Zumpe-Buntebart](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Fortepiano-Zumpe-Buntebart.jpg)
Fortepiano Zumpe-Buntebart, Londres 1776. Museu de la Música de Barcelona
![Piano Clementi&Co](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-ClementiCo.jpg)
Piano Clementi & Co, Londres 1810
![Piano Collard&Collard](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-CollardCollard.jpg)
Piano Collard & Collard, late Clementi Collard & Collard, Londres 1843
Entre els centenars de fabricants de pianos de taula s’hi troben noms com Astor, Beyer, Broadwood, Clementi, Collard o Ganer a Anglaterra; Baas, Érard i Pleyel a França; J.H. Völler, J.P. Hinrichs o Schiedmayer a Austria i Alemanya; Steinway i Chickering als Estats Units; Del Mármol, Fernández, Bordas, Ferrer o Flórez a Espanya.
El piano de taula es va desenvolupar en paral·lel als models de cua i vertical, però aquest últim es va acabar imposant en l’àmbit domèstic. Als Estats Units es van fabricar pianos de taula fins a finals del segle XIX, incorporant-hi totes les millores tècniques que també es van aplicar als altres tipus de piano.
![Necrológica Vicente Ferrer](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Necrológica-Vicente-Ferrer.jpg)
Necrològica del constructor Vicente Ferrer (1804-1856). Gaceta Musical de Madrid 6/3/1856
![Piano armari Clementi&Co](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-armari-ClementiCo.jpg)
Piano armari (Cabinet) Clementi & Co., Londres 1820. Museu Comarcal de Can Cabanyes. Vilanova i la Geltrú
IMATGES DE TIPUS DE PIANOS ANTERIORS A 1850 de la COL·LECCIÓ DEL MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA
DE CUA
![Piano MartinThÿm&Co](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-MartinThÿmCo.jpg)
Martin Thÿm & Co., Martin Thÿm Anton, Viena 1820. Museu de la Música de Barcelona
![Piano Broadwood&Sons](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-BroadwoodSons-e1533145549789.jpg)
Piano Broadwood & Sons, Londres 1795. Museu de la Música de Barcelona
DE TAULA
![Piano de taula Otter](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-de-taula-Otter.jpg)
Piano de taula Otter, Joseph Franz Kyburz, Johannes. Barcelona 1805. Museu de la Música de Barcelona
![Piano de taula MiguelSlocker](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-de-taula-MiguelSlocker.jpg)
Piano de taula Miguel Slocker. Madrid 1831. Museu de la Música de Barcelona
GIRAFA
ARMARI
![Piano girafa Franz Schumacher](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-girafa-Franz-Schumacher.jpg)
Piano girafa Franz Schumacher. Viena 1840. Museu de Música de Barcelona
![Piano armari](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-armari.jpg)
Piano armari. Catalunya 1820. Museu de Música de Barcelona
VERTICAL
![Piano vertical circa 1850](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-vertical-circa-1850.jpg)
Piano vertical, voltants de 1850. Museu de Música de Barcelona
![Piano vertical Clementi&Co](http://muzioclementi.cat/wp-content/uploads/2018/08/Piano-vertical-ClementiCo.jpg)
Piano vertical Clementi & Co. Londres 1820. Museu de Música de Barcelona