Introducció al piano de taula
L’INVENT DEL PIANO
Bartolomeo Cristofori (Pàdua, 1655-1731), al voltant de 1700, va inventar el piano desenvolupant i aplicant un mecanisme de martellets al clavicèmbal. Aquest descobriment sorgia de la necessitat musical d’aconseguir una expressivitat més gran, ja que oferia a l’intèrpret la possibilitat de tocar amb diferents graus de dinàmica cada nota. L’invent de Cristofori va tenir èxit i es va donar a conèixer de seguida a la península ibèrica i al nord d’Alemanya. Un constructor d’orgues i clavicèmbals al servei de Frederic el Gran de Prússia, Gottfried Silbermann (1683-1753), va recollir la idea i en va fabricar molts, alguns dels quals va poder provar el mateix Johann Sebastian Bach. Coincidint amb la Guerra dels Set anys, alguns deixebles de Silbermann van instal·lar-se a Anglaterra, on van aportar els seus coneixements i van desenvolupar el que posteriorment seria conegut com a “mecànica anglesa”, origen del piano modern, que durant el segle XIX s’imposaria sobre la “mecànica vienesa”, inventada per Andreas Stein (1728-1792).
Fortepiano Cristofori, Florència. 1720. Metropolitan Museum de Nova York
El piano de taula o square piano
Al llarg del segle XVIII es van fer una gran quantitat d’experiments i d’innovacions al voltant de la idea del nou instrument. Johannes Zumpe (1726-1790), un dels deixebles de Silbermann instal·lats a Londres, va comercialitzar els primers pianos de taula. Es caracteritzaven per la seva simplicitat i baix cost, cosa que permetia l’accés al piano a moltes classes socials. Les qualitats sonores del nou instrument van ser molt ben rebudes i el model de taula es va popularitzar immediatament. Van sorgir moltes fàbriques a Anglaterra i al continent. A mitjans dels 80, només a Londres, hi havia 31 constructors. El model de Zumpe va ser imitat i perfeccionat per diversos fabricants, entre els quals s’hi troba Muzio Clementi que, a finals del segle XVIII, va rescatar la fàbrica Longman & Broderip de la fallida i en va esdevenir accionista principal i propietari. Clementi es va involucrar totalment en l’artesania i la promoció dels pianos que, des de 1800 fins a 1832 van dur el seu nom amb diversos associats. Els seus socis principals, els germans Collard, van continuar la fabricació de pianos i van mantenir el nom de Clementi a les etiquetes fins a meitats del segle XIX. Els pianos de Clementi, de taula, de cua i verticals, es caracteritzaven per la seva qualitat sonora i dels seus acabats i es van exportar a tot el món. En vida seva es van fabricar uns 25.000.
Fortepiano Zumpe-Buntebart, Londres 1776. Museu de la Música de Barcelona
Piano Clementi & Co, Londres 1810
Piano Collard & Collard, late Clementi Collard & Collard, Londres 1843
Entre els centenars de fabricants de pianos de taula s’hi troben noms com Astor, Beyer, Broadwood, Clementi, Collard o Ganer a Anglaterra; Baas, Érard i Pleyel a França; J.H. Völler, J.P. Hinrichs o Schiedmayer a Austria i Alemanya; Steinway i Chickering als Estats Units; Del Mármol, Fernández, Bordas, Ferrer o Flórez a Espanya.
El piano de taula es va desenvolupar en paral·lel als models de cua i vertical, però aquest últim es va acabar imposant en l’àmbit domèstic. Als Estats Units es van fabricar pianos de taula fins a finals del segle XIX, incorporant-hi totes les millores tècniques que també es van aplicar als altres tipus de piano.
Necrològica del constructor Vicente Ferrer (1804-1856). Gaceta Musical de Madrid 6/3/1856
Piano armari (Cabinet) Clementi & Co., Londres 1820. Museu Comarcal de Can Cabanyes. Vilanova i la Geltrú
IMATGES DE TIPUS DE PIANOS ANTERIORS A 1850 de la COL·LECCIÓ DEL MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA
DE CUA
Martin Thÿm & Co., Martin Thÿm Anton, Viena 1820. Museu de la Música de Barcelona
Piano Broadwood & Sons, Londres 1795. Museu de la Música de Barcelona
DE TAULA
Piano de taula Otter, Joseph Franz Kyburz, Johannes. Barcelona 1805. Museu de la Música de Barcelona
Piano de taula Miguel Slocker. Madrid 1831. Museu de la Música de Barcelona
GIRAFA
ARMARI
Piano girafa Franz Schumacher. Viena 1840. Museu de Música de Barcelona
Piano armari. Catalunya 1820. Museu de Música de Barcelona
VERTICAL
Piano vertical, voltants de 1850. Museu de Música de Barcelona
Piano vertical Clementi & Co. Londres 1820. Museu de Música de Barcelona