Grieg i Debussy, Cicle Piano Érard
Jordi Masó va oferir el dijous 28 de maig el tercer i últim concert organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona dins del Cicle Piano Érard de la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Jordi Masó i Rahola és un dels pianistes catalans en actiu més qualificats. Va preparar un programa pensat especialment per el piano Érard de 1882, amb obres de Grieg i Debussy.
Edvard Hagerup Grieg (Bergen, 1843 – 1907), va ser el compositor i pianista més cèlebre de Noruega i un representant del Nacionalisme i del Romanticisme tardà, força influït per Schumann, Mendelssohn i Chopin. Va escriure molta música per a piano, cambra, corda i música incidental. En aquest apartat és molt conegut per la seva suite Peer Gynt, escrita per a la obra homònima de Henrik Ibsen, així com pel seu famós Concert en La menor, opus 16 per a piano i orquestra, una composició consagrada del repertori pianístic.
Les Peces líriques són un conjunt de 66 composicions breus per a piano, escrites entre 1867 i 1901 i agrupades en diversos quaderns amb diferents números d’opus que reflecteixen el romanticisme i el folklore noruec. Algunes estan basades en danses o cançons tradicionals i altres son formes pròpies de l’època que Grieg utilitza com una reflexió personal, íntima i poètica. De Edvard Grieg, Jordi Masó va tocar el quart llibre de les Peces líriques opus 47, un conjunt de set peces breus escrit entre 1886 i 1888. La seva interpretació va extreure tot el seu potencial expressiu que va arribar de manera directa a un públic atent i entregat.
Claude Debussy (Saint-Germain-en-Laye, 1862 – París, 1918) és un dels compositors francesos més importants, trencador de les estructures romàntiques germàniques i creador d’un nou llenguatge harmònic que va influir enormement en els compositors posteriors fins als nostres dies. La seva obra és molt extensa i abraça des de la música per a piano a l’orquestra, passant per la cambra, la cançó i l’òpera. Els seus Preludis per a piano estan repartits en dos llibres de 12 preludis cada un. Jordi Masó va interpretar el primer volum, escrit l’hivern de 1910-11. El preludi és un tipus de peça breu, que neix cap al segle XV a partir de les improvisacions que els músics feien per provar els instruments. Més endavant es van anar fixant per escrit i, finalment, van entrar a formar part de les formes musicals, sigui associats a altres peces (com en el cas dels Preludis i Fugues de J. S. Bach) o com a peces independents on el compositor experimentava de manera lliure. Durant el període romàntic, Frédéric Chopin consagra el preludi com una forma que serà seguida per Debussy, Rachmaninoff i molts altres compositors fins l’actualitat que l’adopten com un mitjà d’expressió personal.
Els Preludis de Debussy van acompanyats d’un títol situat al final de cada peça per, segons el compositor, evitar influir en les impressions de l’oient. De fet, això estava condemnat al fracàs, ja que, tant el pianista com l’espectador, el primer que fan és llegir-lo, i així es presenten habitualment en els programes de mà. Dit això, els Preludis estan plens d’una gran inspiració que deixa volar la imaginació, evoca imatges o, fins i tot, pot despertar efectes sinestèsics. Els acords, encara que sobre un sistema que no abandona del tot la tonalitat, es construeixen en conglomerats sonors independents que incorporen dissonàncies farcides de colors. Les ràfegues melòdiques, els efectes tímbrics, les dinàmiques extremes i els ritmes variats desperten percepcions sensorials que van més enllà de l’ordre intel·lectual. En alguns casos hi ha elements descriptius reconeixibles, però en altres la insinuació és el motor de l’escolta. Alguns preludis tenen un aspecte virtuosístic explícit (Ce qu’a vu le vent d’ouest), mentre d’altres aparenten una despullada senzillesa (Des pas sur la neige), però en tots és imprescindible una tècnica pianística molt desenvolupada per interpretar la gran riquesa de matisos que hi ha més enllà de les notes. Jordi Masó en va sobrat. A més de la seva gran tècnica, memòria i comprensió de les obres, afegeix un element comunicatiu que permet l’oient acostar-se a la seva interpretació sense cap filtre.
El concert va ser molt apreciat pel públic i Masó va oferir un bis amb una de les peces de piano de Debussy més conegudes: el Clair de lune.
PROGRAMA
EDVARD GRIEG
Peces líriques (Llibre 4) op. 47 (1888)
- Vals-Impromptu
- Full d’àlbum
- Melodia
- Halling
- Melancolia
- Dansa de primavera
- Elegia
CLAUDE DEBUSSY
Preludis (Llibre 1) (1907-1910)
- Danseuses de Delphes
- Voiles
- Le vent dans la plaine
- «Les sons et les parfums tournent dans l’air du soir»
- Les collines d’Anacapri
- Des pas sur la neige
- Ce qu’a vu le vent d’ouest
- Le fille aux cheveux de lin
- La sérénade interrompue
- La cathédrale engloutie
- La danse de Puck
- Minstrels
»La música de Grieg és com una capsa de bombons farcits de neu.»
Claude Debussy
JORDI MASÓ
Nascut a Granollers, es va formar al Conservatori d’aquesta ciutat amb Josep M. Roger, amb Albert Attenelle a l’Escola de Música de Barcelona i amb Christopher Elton i Nelly Akopian a la Royal Academy of Music de Londres, on va graduar-se amb la màxima distinció (el DipRAM) l’any 1992.
És el pianista català en actiu amb una discografia més extensa. Entre els més de seixanta discos que ha enregistrat, destaquen els sis CD amb l’obra completa per a piano de Frederic Mompou (Naxos) i els tretze de la integral de Joaquín Turina (Naxos). També ha gravat les integrals pianístiques de Robert Gerhard, Xavier Montsalvatge, Déodat de Sévérac, Joaquim Homs, José Antonio Donostia, Ricard Lamote de Grignon, Joan Massià, Jaume Padrós i Juli Garreta, a més de discos dedicats a Mario Castelnuovo-Tedesco, Josep M. Ruera, Salvador Brotons, Josep Soler, Víctor Estapé i Benet Casablancas.
Qualificat pel prestigiós crític nord-americà Harold C. Schomberg com a «un pianista sòlid i intel·ligent», el repertori de Jordi Masó inclou música de totes les èpoques, amb una especial dedicació a la música dels segles XX i XXI. Ha estrenat moltes obres que alguns destacats compositors actuals li han dedicat.
És professor de piano a l’ESMUC i al Conservatori de Granollers. Des de 1996, és membre del grup BCN 216 dedicat a la difusió de la música contemporània. L’any 2008 va ser guardonat amb l’Associated Royal Academy of Music (ARAM) a Londres, distinció que aquesta institució atorga als seus ex alumnes més destacats.
És autor de deu llibres de ficció, entre els que destaquen els publicats per l’editorial Males Herbes: els volums de contes Polpa (2016), La biblioteca fantasma (2018), Ambrosia (2020) i Les males herbes (2022), i dues novel·les, L’hivern a Corfú (2019) i Xacona (2023, Premi Llibreter a la millor novel·la en català). El seu últim llibre és el recull de contes fantàstics Jo això ja no ho veuré (2026).
